#2 REFERENTS

Un ventall més gran de referents LGBTIQA+ ens permet construir les nostres identitats de forma més lliure, autoacceptar-nos, i compartir les nostres realitats amb les persones que no les viuen en primera persona. Qualsevol lluita i canvi social necessita referents. Sovint es discuteix en termes de bons i mals referents. Això pot implicar que existeix una bona i una mala vida queer. Els referents positius i negatius canvien en cadascun dels contextos, cosa que demostra que allò positiu i allò negatiu són conceptes volàtils. Un exemple evident ha sigut Cristina Ortiz, la Veneno. Rebutjada com a referent negatiu pel col·lectiu trans durant molt de temps, ara la reclamem com a referent (positiu? bo? important?). En aquest capítol conversem sobre la necessitat de referents, sobre les pressions que els hi imposem, i sobre qui decideix, i d’acord amb què, què considerem positiu i negatiu cada moment.

Zaida Carmona
Zaida Carmona (ella/elle) Llicenciada en Comunicació Audiovisual per la Universitat Pompeu Fabra i màster de Guion per la Universitat Carlos III de Madrid. Ha treballat com a redactora a la televisió i en mitjans com Notodo i Vice. Actualment treballa al departament de màrqueting i comunicació de Filmin. Condueix un podcast amb Cristina Pastrana anomenat «L’amiga de la meva amiga» i juntament amb l’escriptora i guionista Diana Aller ha creat la productora de continguts JaJaJa Industrias. En cinema, ha col·laborat com a actriu en els films de Marc Ferrer i ha dirigit diversos curtmetratges i videoclips, entre ells “Todas Solas”, presentat a Fire, Lesgaicinemad i Abycine o Son Ilusiones, presentat a D’A 2021. “La amiga de la meva amiga” és el seu primer llargmetratge, amb què s’ha alçat amb el premi Un Impuls Col·lectiu i amb el qual ha viatjat a festivals com Sant Sebastià, Abycine, Lesgaicinemad o el Festival Internacional de Rotterdam.


Marina Cisa
Marina Cisa va estudiar comunicació audiovisual a la Universitat Pompeu Fabra, temps durant el qual va col·laborar en diferents mitjans de comunicació com La Cultura No Val Res i Gent Normal. Va treballar com a crítiqui de cinema per al programa La Cartellera de Betevé dirigit per Marta Armengou i després de realitzar una beca al CCCB (Centre de cultura contemporània de Barcelona) especialitzant-se en 2.0 i comunicació online, va cursar el màster a FILM BUSINESS: Màrqueting, distribució i vendes de cinema a ESCAC.

Com a Social Media Manager, ha treballat per al CCCB estant al càrrec de la campanya de xarxes socials d’exposicions com «La Llum Negra» i «Stanley Kubrick» i ha estat Social Media Consultant a la Fundació Joan Miró. Com a publicista i PR, ha treballat durant més de cinc anys a l’agència de comunicació MadAvenue d’Eva Herrero i ha col·laborat en projectes com l’Americana Film Festival, el Festival Reteena, El Dia Més Curt i La Casa del Cine. Des de finals de 2021, és Publicity Manager a la distribuïdora de cinema DeAPlaneta. Ha col·laborat també en l’informe 2022 d’ODA, l’Observatori de Diversitat als Mitjans Audiovisuals i recentment ha cursat el curs LGTBI de la Universitat Pompeu Fabra per continuar formant-se en termes audiovisuals i representació inclusiva.


Beatriz González de Garay
Beatriz González de Garay (Logroño, 1985) és Professora Contractada Doctora en Comunicació Audiovisual a la Universitat de Salamanca, excoordinadora de la Unitat de diversitat afectivosexual i d’identitat de gènere d’aquesta Universitat i membre del grup de recerca Observatori dels Continguts Audiovisuals. Llicenciada amb Premi Extraordinari Final de Carrera en Comunicació Audiovisual per la Universitat Carlos III de Madrid i Doctora Europea per la Universidad Complutense. Els seus principals àmbits de recerca són els Estudis de gènere i diversitats sexogenèriques a la ficció televisiva, camps en què compta amb nombroses publicacions acadèmiques i projectes de recerca. També ha treballat fora de l’àmbit universitari com a analista de guions a Telecinco i com a auxiliar de direcció a la sèrie Hospital Central.


Shaina Joy Machlus
Shaina Joy Machlus (ell/ella) escriptori, professori, mediadori, traductori. Llicenciadi en Biologia i Ciències de la Salut. Formacions en mediació de comunicació no violenta i justícia transformadora. Col·laboracions al Centre Penitenciari de Brians i a Elisava. Autora de “La paraula més sexy és sí. Una guia de consentiment sexual». Assagisti al llibre “I què fem amb els violadors?”. Fundadori de Ricarda Editorial, que acaba de publicar el llibre “Follant amb dones trans”, traducció del famós text de Mira Bellweather, originalment en anglès, “Fucking trans women”. A vegades online com a @punimpie.

  • Carol (Todd Haynes, 2015)
  • Persiguiendo a Amy (Kevin Smith, 1997)
  • Velvet Goldmine (Todd Haynes, 1998)
  • Celia (TVE, 1992-1993)
  • Hospital Central (Telecinco, 2000-2007) [la trama de Esther y Maca]
  • Siete Vidas (Telecinco, 1999-2006) [el personaje de Anabel]
  •  Luimelia (ATRESplayer, 2020) [comunidad fan]
  • Smiley (Netflix, 20222)
  • El celuloide oculto (Rob Epstein y Jeffrey Friedman, 1995)
  • Fortuny, Elena (2016). Oculto sendero. Editorial Renacimiento
  • The last of us (HBO, 2023)
  • Sense 8 (Netflix, 2018)
  • Sex education (Netflix, 2019-2021)
  • Orange is the new black (Netflix, 2013-2019)
  • It’s a sin (Channel 4, 2021)
  • Pose (FXP, 2018-2021)
  • Euphoria (HBO, 2019 – actualidad)
  • Dos metros bajo tierra (HBO, 2001-2005)
  • La favorita (Yorgos Lanthimos, 2019)
  • Tomates verdes fritos (Jon Avnet, 1992)
  • Ribes Pericàs, Francina (2022). Ausencia y exceso. Lesbianas asesinas en el cine de Hollywood. Dos Bigotes.
  • Bellwether, Mira (2023). Follando con mujeres trans. Ricarda Editorial
  • Perfect match (Netflix, 2023)
  • Cavalcante, Andrew. 2017. “Breaking Into Transgender Life: Transgender Audiences’ Experiences With ‘First of Its Kind’ Visibility in Popular Media.” Communication, Culture & Critique 10: 538–555. ENLLAÇ
  • Ja m’entens. 2022. “Els nostres Heartstopper”. Catalunya Ràdio (podcast).
  • Brown, Tracy. 2020. “‘Steven Universe’ changed TV forever. For its creator, its queer themes were personal”. Los Angeles Times. ENLLAÇ

més retrats